La renda condiciona el vot? Les eleccions del 21-D als barris de Barcelona

Una de les primeres idees en què analistes de tots els colors i tendències van coincidir després de les eleccions del 21-D és que els catalans havíem anat a les urnes pensant fonamentalment en l’eix nacional, i que per tant havíem deixat de banda qualsevol altra consideració política a l’hora de decidir el nostre vot. Fins i tot n’hi va haver que van arribar a afirmar que analitzar els resultats en alguna altra clau que no fos la nacional implicaria cometre un greu error, ja que seria no entendre res del que han votat o deixat de votar els nostres conciutadans. Ara que ja han passat dues setmanes i escaig de les eleccions i que els seus resultats definitius han estat proclamats, podem entrar a analitzar amb detall la validesa d’aquest tipus d’afirmacions.

Hom ha considerat que, en el cas de Catalunya, hi ha dos eixos que amb major o menor intensitat influeixen sobre els electors a l’hora de decidir el vot: l’eix nacional i l’eix esquerra-dreta. Realment és cert que els catalans només hem pensat en el debat Catalunya-Espanya en el moment d’escollir la nostra papereta electoral el 21-D? L’eix esquerra-dreta no ens ha influït en la presa de decisions?

Per tal de comprovar si aquesta variable ha tingut algun impacte en la tria dels electors, i sense tenir a mà enquestes postelectorals que ens permetin comparar el vot d’aquests electors amb el seu autoposicionament en l’escala esquerra-dreta, podem estudiar la relació que hi ha hagut (si és que n’hi ha hagut cap) entre la renda de la zona a on viuen els votants i la seva tria de papereta. I per aquest fi, podem centrar-nos a donar un cop d’ull als resultats que hi ha hagut al cap i casal del país. No debades, la ciutat de Barcelona, amb els seus 1.125.908 electors, representa ni més ni menys que el 20,3% del cens electoral de tot Catalunya, i la seva varietat sociodemogràfica ens podria fer pensar que ens podem acostar a una espècie de retrat més o menys encertat del conjunt del país. Al seu torn, l’ajuntament, a través del seu departament d’estadística, ja ha posat a disposició de la ciutadania les dades electorals de les eleccions del 21-D a la ciutat, amb un detall que permet estudiar la relació entre les variables renda i vot fins al nivell dels 73 barris en què es divideix Barcelona [1].

La relació lineal de la renda del barri amb els resultats de cada partit

Tradicionalment s’ha considerat que les zones amb una població amb menor renda tendeixen a votar partits d’esquerres o progressistes, mentre que les zones amb una població amb major renda tendeixen a preferir els partits conservadors o de dretes. Aquesta elecció estaria determinada pels interessos que els electors perceben que cadascuna d’aquestes forces polítiques defensen, ja siguin els de les classes treballadores o els de els classes benestants. Si això és cert, caldria esperar observar una relació lineal més o menys intensa entre la renda de cada barri i el percentatge que cada partit obté en aquests barris, de manera que els partits d’esquerres obtinguin millors resultats als barris amb menor renda i pitjors en els barris amb una renda elevada, i a la inversa en el cas dels partits de dretes.

Per tal de comprovar si existeix o no aquesta relació lineal entre les variables renda i vot recorrerem a l’estadística, concretament al coeficient de correlació de Pearson (r). Recordem, breument, que aquest coeficient mesura fins a quin punt existeix una associació lineal entre dues variables X i Y (en el nostre cas, renda i vot), i que els seus resultats poden anar entre -1 i 1, a on -1 significa una correlació negativa perfecta (quan una de les dues variables augmenta, l’altra disminueix en una proporció constant), 0 significa que no existeix cap correlació lineal entre les variables, i 1 significa una correlació positiva perfecta (quan una de les dues variables augmenta, l’altra també ho fa en una proporció constant). Un cop fetes les operacions corresponents, obtenim els següents resultats per partit:

– Ciutadans (C’s). La prova dóna com a resultat una r de -0,1348.

– Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí (ERC-CatSí). La prova dóna com a resultat una r de -0,2293.

– Junts per Catalunya (JUNTSxCAT). La prova dóna com a resultat una r de 0,8011.

– Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). La prova dóna com a resultat una r de -0,6332.

– Catalunya en Comú-Podem (CatComú-Podem). La prova dóna com a resultat una r de -0,7246.

– Candidatura d’Unitat Popular (CUP). La prova dóna com a resultat una r de 0,0430.

– Partit Popular (PP). La prova dóna com a resultat una r de -0,0237.

D’aquest resultats podem extreure que hi ha:

A) Partits que tenen una correlació lineal considerable entre renda i vot

De fet, JUNTSxCAT és el partit que té una correlació més elevada entre la renda del barri i el percentatge del seu vot. En aquest sentit, una r de 0,8011 representa una correlació positiva considerable, i ens indica que, clarament, a mesura que augmenta la renda dels barris, augmenta el percentatge de vot que aquest partit hi obté. Gràficament podem observar aquesta correlació aquí; el gràfic ens mostra com JUNTSxCAT obté els seu millors resultats als barris de Barcelona que tenen una renda familiar disponible -RFD- d’entre 150 i 200 (el valor de la RFD mitjana de Barcelona ciutat seria 100). No deixa de ser una dada cridanera, ja que aquesta candidatura creada ad hoc per al 21-D va ser una de les que més gala va fer que aquestes eleccions no anaven d’esquerres ni de dretes; sembla que les decisions de l’electorat desmentirien aquesta afirmació, almenys pel que fa a la candidatura en qüestió.

Per altra banda, observem que CatComú-Podem, com JUNTSxCAT, també té una correlació elevada entre la renda del barri i el percentatge de vot que hi obté, tot i que en un sentit completament oposat. Concretament, una r de -0,7246 representa una correlació negativa considerable, i ens indica que a mesura que augmenta la renda dels barris, disminueix el percentatge de vot d’aquest partit. Gràficament podem observar aquesta correlació aquí; el gràfic ens mostra com CatComú-Podem obté els seus millors resultats als barris de Barcelona que tenen una RFD de 100 cap enrere. En el cas d’aquesta coalició el resultat encaixa amb la consideració tradicional que els partits d’esquerres es desenvolupen molt millor en entorns a on la classe treballadora és majoritària.

B) Un partit que té una correlació lineal mitjana entre renda i vot

És el cas del PSC-PSOE. La seva r de -0,6332 ens mostra una correlació negativa mitjana, cosa que ens indica que tot i que a mesura que augmenta la renda dels barris disminueix el percentatge de vot que aquest partit hi obté, la relació entre renda i vot no és tan intensa com en el cas de JUNTSxCAT o CatComú-Podem. Possiblement aquest resultat tingui a veure amb el fet que els percentatges de vot d’aquest partit van disminuint  progressivament a mesura que anem desplaçant-nos en l’escala de renda dels barris fins arribar a la RFD 100; a partir d’aquest punt, i al contrari que en el cas de CatComú-Podem, els resultats del PSC-PSOE no segueixen disminuint, sinó que s’estanquen, tal com podem veure aquí. Aquests millors resultats en els barris de renda alta explicarien el resultat de la correlació entre renda i vot en el cas dels socialistes.

C) Partits que tenen una correlació lineal dèbil entre renda i vot

D’aquest grup forma part, en primer lloc, ERC-CatSí, un partit que obté una r de -0,2293. Aquest resultat ens indica una correlació negativa entre renda i vot a aquest partit, cosa que vol dir que existeix una certa tendència d’aquest partit a millorar els resultats a mesura que va disminuint la RFD dels barris, quelcom lògic al tractar-se d’un partit d’esquerres. En tot cas, la relació lineal entre renda i vot a aquest partit tendeix a ser dèbil. De fet, i tal com podem observar en aquest gràfic, ERC obté els millors resultats en els barris amb una RFD al voltant de 100 (sobretot entre 50 i 150), amb una distribució dels percentatges de vot en forma de campana, i amb uns resultats discrets especialment als barris més benestants de Barcelona. Sembla, doncs, que els millors resultats d’ERC es donarien als barris amb una renda mitjana-baixa, mitjana i mitjana-alta. És a dir, sí que existiria una relació funcional entre renda i vot a ERC-CatSí, però aquesta relació no seria lineal.

També d’aquest grup forma part C’s, el comportament del qual en la relació renda-vot tendeix a similituds amb el cas d’ERC, tot i que encara amb menys intensitat (i amb resultats d’allò més diferenciats). En aquest sentit, aquest partit obté una r de -0,1348, la qual cosa mostra una relació negativa entre renda del barri i vot a aquest partit, tot i que d’allò més dèbil. De fet, tal com podem observar en aquest gràfic, C’s obté els millors resultats als barris amb una RFD de 75 cap enrere o de 175 cap endavant, mentre que els pitjors resultats els obté en els barris amb una RFD d’entre 75 i 175; és a dir, els seus resultats descriurien una forma de campana invertida. Per tant, sembla que aquest partit tindria un bon comportament alhora als barris amb menys recursos i als barris de classe benestant, bastant al contrari del que observàvem en el cas d’ERC, especialment en el cas dels barris benestants. De nou, com en el cas d’ERC, observem una relació funcional entre renda i vot, però no de tipus lineal.

D) Partits en els quals no existeix cap relació lineal entre renda i vot

Són els casos de la CUP i el PP, els resultats dels quals no tenen cap tipus de relació lineal amb la renda del barri. Respectivament, obtenen una r de 0,0430 i -0,0237. Curiosament, però, quan observem el gràfic de la CUP i el gràfic del PP hi detectem unes diferències de comportament similars a les que s’observen entre ERC-CatSí i C’s: la CUP té una distribució del percentatge de vot en forma de campana, i obté els millors resultats en els barris amb una renda d’entre 75 i 150, mentre que el PP té una distribució en forma de campana invertida i obté els millors resultats als barris amb una renda de 75 cap enrere i de 175 cap endavant. Això ens indica, a més a més que existeix una relació funcional entre les variables renda i vot a aquests partits, que podria existir una relació de proximitat força evident entre els espais electorals d’ERC-CatSí i la CUP, per una banda, i de C’s i el PP per l’altra.

El pes de la renda del barri en els resultats dels partit

En darrer terme, i per finalitzar la nostra anàlisi, podem recórrer a una altra eina estadística que ens permetrà esbrinar quina proporció de la variació que observem en el percentatge de vot de cada partit en els diferents barris de Barcelona és explicada per la renda dels barris. Es tracta del coeficient de determinació o r al quadrat, una operació que consisteix a elevar al quadrat el coeficient de correlació de Pearson, i que ens donarà un resultat d’entre 0 i 1, a on 0 es donarà quan no existeixi cap tipus de relació lineal i 1 quan hi hagi una relació lineal perfecta.

Un cop realitzades les operacions pertinents, i en consonància amb els resultats revisats anteriorment, podríem dir (tot i que no seria tècnicament correcte) que la renda explicaria en un 64,18% ( de 0,6418) el percentatge de vot a JUNTSxCAT. Es tracta d’un percentatge força elevat, que també trobem en el cas de CatComú-Podem, partit per al qual la renda del barri explicaria en un 52,51% ( de 0,5251) el percentatge de vot obtingut. El darrer partit amb un percentatge destacable seria el PSC, per al qual la renda del barri explicaria en un 40,10% ( de 0,4010) el percentatge de vot del partit. En relació a la resta de forces polítiques, el percentatges serien insignificants, amb de 0,0526 per a ERC-CatSí, 0,0182 per a C’s, 0,0018 per a la CUP i 0,0006 per al PP.

Conclusions

Després de les anàlisis realitzades en els paràgrafs anteriors observem que, en el cas de Barcelona ciutat, hi ha tres partits els resultats dels quals sí que tenen un comportament molt a prop de l’esperat en relació a la renda de cadascun dels barris de la ciutat. Així doncs, JUNTSxCAT seria la força política que hauria tingut un comportament més similar al dels partits de dretes, amb uns resultats en percentatge de vot considerablement relacionats de forma positiva amb la renda del barri (com més renda té el barri, més percentatge de vot obté aquesta força política). Al seu torn, CatComú-Podem i el PSC també haurien tingut uns resultats en relació amb la renda dels barris força coherents amb el fet de ser partits que es situen a l’esquerra de l’escala ideològica, és a dir, el percentatge de vot que obtenen a cada barri està relacionat negativament amb la renda de cadascun d’aquests barris (a menor renda, major és el percentatge de vot obtingut).

Pel que fa a la resta de partits polítics, però, sembla que no tenen un comportament esperat quan analitzem el seu percentatge de vot en relació amb la renda dels barris. D’aquesta manera, ERC i la CUP (dos partits identificats per l’electorat com d’esquerres), tot i tenir -tal com seria d’esperar- resultats discrets als barris de renda alta, aconsegueixen els seus millors resultats als barris amb rendes properes a la mitjana de la ciutat de Barcelona (en el cas d’ERC, en barris amb una renda una mica per sota de la mitjana, i en el cas de la CUP, en els barris amb una renda una mica per sobre de la mitjana), no pas als barris amb rendes més baixes. Al seu torn, C’s i PP aconsegueixen els seus millors resultats no només als barris de renda alta (tal com seria d’esperar), sinó també als barris amb rendes baixes, en els quals obtenen millors resultats que als barris de renda mitjana, cosa que no seria d’esperar al tractar-se de partits que l’electoral ubica a la dreta de l’eix ideològic.

Comptat i debatut, podem concloure que tot i que la renda sí que ha tingut una influència destacable en el resultat d’alguns partits polítics (JUNTSxCAT, CatComú-Podem i PSC), n’hi ha d’altres (ERC-CatSí, C’s, CUP i PP) en què caldria cercar altres variables que, amb tota probabilitat, explicarien amb més intensitat el seu resultat. Per tant, en contra del que alguns analistes diuen, l’eix esquerra-dreta no va desaparèixer a les eleccions del 21-D, però no hauria afectat amb la mateixa intensitat el resultat de tots els partits polítics, fins al punt que alguns d’ells no s’hi haurien vist gaire influïts.

 

REFERÈNCIES:

[1] Per veure les dades que ofereix l’ajuntament de Barcelona sobre els resultats electorals del 21-D als 73 barris de la ciutat, consulteu aquest enllaç. També podreu consultar els resultats de cada partit polític en forma de mapa en aquest altre enllaç.

About the Author

Pol

Nascut el 1987 a Barcelona, soc politòleg per la Universitat Pompeu Fabra, i màster en Polítiques Públiques i Socials per la UPF-Barcelona School of Management i la Johns Hopkins University. Treballo per millorar la vida de la gent que m'envolta des de la universitat i des de l'àmbit local a Sant Adrià de Besòs.