La influència de factors socioeconòmics en l’expansió de la COVID-19

Fa un parell de setmanes la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) indicava que, d’acord amb les dades de què disposaven, la incidència de la COVID-19 era més alta com menor era la renda d’un barri. I per què podria ser això? Podem fer, per exemple, la següent hipòtesi: pot ser que els barris de menor renda tinguin una densitat de població més gran que els de renda elevada ja que com menys renda tingui una persona (o una família), més petit serà el pis que pugui adquirir com habitatge habitual (ja sigui en règim de lloguer o de compra), cosa que afavorirà que la gent amb pocs recursos es concentri en barris o municipis molt poblats.

Per una banda, una major densitat de població significa més gent que viu en un mateix espai, amb la qual cosa el nombre de persones amb les quals es pot interaccionar és major i, per tant, més grans serien les possibilitats de contagiar-se. Un exemple permetrà il·lustrar-ho: si vius en un pis d’un bloc de dotze plantes amb sis o vuit pisos per planta, les probabilitats de trobar-te amb algú o tocar una superfície que algú altre ha tocat en el trajecte de la porta de casa teva al carrer són molt més grans que si vius en una casa unifamiliar rodejada d’un jardí. I, per altra banda, et trobaràs més gent al carrer, amb la qual cosa pot ser més difícil de mantenir les distàncies de seguretat. Les diferències que hi ha d’una ciutat a una altra poden arribar a ser abismals: a Badia del Vallès (una de les ciutats amb menor renda per habitant de Catalunya) hi viuen més de 14.300 persones per km², mentre que a Matadepera (una de les ciutats amb major renda per habitant de Catalunya) tan sols hi viuen 368 persones per km².

Per altra banda, habitatges més petits signifiquen menys espai per a cada membre de la família. En una pandèmia com l’actual aquest pot ser un fet cabdal, ja que un habitatge molt petit pot comportar la impossibilitat de dur a terme un aïllament efectiu en cas de contagi. De nou, un exemple per il·lustrar-ho: una família de quatre membres en un pis de 50 m² no podrà evitar, en cas de contagi d’un d’ells, que l’infectat no accedeixi a zones comunes com ara el lavabo, perquè només n’hi haurà un, de lavabo, amb la qual cosa les possibilitats de transmetre la malaltia pugen exponencialment; en canvi, la mateixa família en una casa unifamiliar de 150 m² podrà fer l’aïllament de l’afectat de forma efectiva, ja que, entre d’altres coses, molt probablement comptarà amb, com a mínim, dos lavabos. Com en el cas de la densitat de població, les diferències que hi ha entre ciutats tornen a ser abismals: a l’Hospitalet de Llobregat el 41,1% dels habitatges principals tenen 60 m² o menys; en canvi, a Matadepera no hi ha habitatges principals amb aquesta grandària i, per contra, el 71% tenen més de 120 m².

Per tant, segons la hipòtesi de l’ASPB, hauríem d’esperar trobar una major incidència de la COVID-19 a llocs com Badia del Vallès (12.300€ de renda familiar disponible bruta per habitant) o l’Hospitalet de Llobregat (15.300€ RFDB/hab) que no pas a Matadepera (26.400€ RFDB/hab). Doncs bé, amb dades extretes el dia 25 d’abril de la Generalitat de Catalunya, a Matadepera hi havia 19,4 casos de COVID-19 per cada 1.000 habitants (casos positius i sospitosos), mentre que a l’Hospitalet de Llobregat n’hi havia 19,6 i a Badia del Vallès 16. Així doncs, les dades d’aquests tres exemples no permetrien confirmar la hipòtesi plantejada.

Ara bé, algú podria pensar que es tracta d’una casualitat i que alguna casuística particular de Matadepera hauria pogut inflar les xifres de la incidència de la COVID-19 en aquesta població (per exemple, la presència d’una o més residències de gent gran amb casos positius o sospitosos). Per tant, necessitaríem considerar molts més casos per poder veure si la hipòtesi és certa o no.

Afortunadament, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ofereix les dades de RFDB per a un total de 216 municipis del país, cosa que constitueix gairebé el 23% del total. Alhora, aquests municipis engloben el 90% de la població catalana, per la qual cosa la mostra podria ser suficientment robusta com per estudiar com interaccionen diverses variables socioeconòmiques amb la COVID-19. Quins en són els resultats?

Una primera conclusió que podem extreure és que, de manera contraria al que afirmava la hipòtesi de l’ASPB, existeix una correlació estadísticament significativa i positiva entre la RFDB i la incidència de la COVID-19 als municipis de Catalunya. Per tant, amb les dades disponibles observaríem que, com a tendència general, a major RFDB del municipi, major seria la incidència d’aquesta malaltia. Es tractaria, en aquest sentit, d’una correlació positiva baixa, però tot i així no hi hauria cap rastre de correlació negativa, que era el que apuntava la hipòtesi de l’ASPB. Per tant, les diferències que observàvem abans entre Matadepera i Badia del Vallès no serien fruit de la casualitat, ja que aquest exemple de major renda i major incidència de la COVID-19 es produiria en més casos.

Per reforçar la robustesa d’aquesta conclusió, cal tenir en compte que a l’hora de fer els càlculs s’ha tingut en compte que no hi hagi terceres variables (concretament la densitat de població i el percentatge d’habitatges principals per sota de 60 m²) que poguessin estar influint sobre les dues variables que estem estudiant i que, per tant, poguessin provocar que veiéssim una relació entre elles que, en realitat no existeix. Aquesta relació existiria, tot i el control per les variables indicades.

Una segona conclusió que podem extreure de les dades, coherent amb la conclusió anterior, és que no existeix una correlació estadísticament significativa entre la incidència de la COVID-19 i el percentatge d’habitatges principals petits (habitatges amb 60 m² o menys), tot i tenir en compte la densitat de població i la RFDB. Per tant, aquestes dues variables no estarien relacionades a nivell estadístic entre si.

I, finalment, com a tercera conclusió, i també en coherència amb les dues anterior, trobaríem que tampoc no existeix una correlació estadísticament significativa entre la incidència de la COVID-19 i la densitat de població, tot i tenir en compte la RFDB i el percentatge d’habitatges petits que hi ha a cada municipi. Per tant, aquestes dues variables no estarien relacionades a nivell estadístic entre si.

En resum, sembla, doncs, que l’expansió de la COVID-19 no estaria seguint, a Catalunya, un patró relacionat ni amb la densitat de població ni amb la presència d’habitatges petits, i sí, en canvi, tindria major incidència en els municipis amb major renda. I d’exemples no en falten. Un d’ells seria el d’Amposta i Begues. Tots dos municipis tenen una densitat de població molt similar (150 i 141 hab/km² respectivament). Ara bé, tot i que a Amposta el 66,8% dels habitatges principals tenen 90 m² o menys i a Begues el 66,5% en tenen més de 90, la incidència de la malaltia a Begues és pràcticament el doble que a Amposta (15,1 i 8,9 casos/1.000 hab respectivament).

Llavors, hi ha res que determini el patró d’expansió de la COVID-19? Pot ser que no hi hagi cap variable que hi influeixi de forma determinant, o que n’hi hagi d’altres que no s’estiguin tenint prou en compte però que sí que hi puguin afectar, com per exemple el factor “ruralitat”, la distància del municipi respecte de grans pols de població o la distància respecte de grans focus de mobilitat. En qualsevol cas, aquestes dades demostren que la incidència de la COVID-19 té variacions molt elevades entre municipis, fins i tot entre municipis veïns, per la qual cosa les mesures que acaba de proposar el govern espanyol per desescalar el confinament en base a les províncies no té cap mena de sentit des del punt de vista de la salut pública (tot i que probablement sí des del punt de vista polític).

About the Author

Pol

Nascut el 1987 a Barcelona, soc politòleg per la Universitat Pompeu Fabra, i màster en Polítiques Públiques i Socials per la UPF-Barcelona School of Management i la Johns Hopkins University. Treballo per millorar la vida de la gent que m'envolta des de la universitat i des de l'àmbit local a Sant Adrià de Besòs.