¡Coronavirus y cierra España! (però no Madrid)

Dissabte passat, 14 de març, el govern central decretava l’estat d’alarma a tot el territori espanyol i prenia el control directe del les competències de sanitat, seguretat i transport, moltes d’elles transferides a les comunitats autònomes (CA). El decret implicava la imposició de tota una sèrie de mesures per al territori de tot l’Estat, amb l’argument principal que “el virus no distingeix territoris”. Ara bé, des d’aquell dia diversos epidemiòlegs i governs autonòmics han criticat aquestes mesures, per la seva migradesa (es descarta, per exemple, el confinament total de la població, ja que es permet seguir anant a treballar) i per la seva homogeneïtat. És cert que el virus no distingeix territoris? Comprovem-ho amb un parell de dades elaborades a partir de les xifres de població de l’INE i de les que ofereix el Ministeri de Sanitat.

Una primera dada que ens permet entreveure la resposta a la pregunta és constatar la distribució del nombre de casos per CA. Amb dades del 15 de març, destaca per sobre de totes la Comunitat de Madrid, que aglutina 4.165 afectats d’un total de 9.191 a tot l’Estat. Per tant, a Madrid es concentren el 45,3% dels casos de l’Estat espanyol. Es tracta d’una xifra més que destacable, ja que el segon territori que més casos aglutina és Catalunya, amb un 9,8% sobre el total, seguida d’Euskadi amb un 6,9%. Aquests serien, a data d’avui, els tres focus principals d’expansió de la malaltia a l’Estat. I aquí sorgeix una primera pregunta: per què l’Estat espanyol no va decretar el confinament de la Comunitat de Madrid ja des del principi de la setmana passada? En aquest sentit, Madrid ja concentrava un 47,9% dels casos a tot l’Estat el dilluns 9 de març. Amb l’aïllament d’aquesta comunitat autònoma s’hauria pogut aturar la propagació de casos locals cap a d’altres territoris de l’Estat, ja que s’hauria evitat que milers de madrilenys fugissin al final de la setmana passada cap a les segones residències del País Valencià, Múrcia i Andalusia.

Serà interessant, en aquest sentit, veure quines implicacions polítiques pot tenir de cara al futur l’impacte que ha generat aquest èxode de madrilenys cap als territoris mencionats, en els quals es van arribar a produir aldarulls contra la seva arribada, com en el cas de la ciutat de Tarifa, a on els veïns i veïnes van muntar barricades al crit de “madrilenys fora”. Cal tenir en compte que l’Estat espanyol ha optat per la construcció d’una gran capital a través del drenatge de població i talent dels territoris del voltant, i això ja havia començat a generar un cert malestar social manifestat en el moviment de l'”Espanya buidada”. Caldrà restar amatents per si la gestió centralista i uniformitzadora d’aquesta crisi de salut pública no incrementa encara més aquesta tensió territorial, que ja no només es manifesta entre el centre i les nacions històriques.

Ara bé, tot i que les dades del nombre de casos per territori poden mostrar-nos els principals focus de propagació, pot ser que hi hagi altres territoris a on la incidència de la malaltia sigui molt més elevada i que no puguem observar-ho amb xifres absolutes. En aquest cas convé para atenció al nombre de casos per cada 100.000 habitants. Tal com es pot observar al gràfic enllaçat, sobresurt, per sobre de tots, el cas de la Rioja, a on ara mateix la malaltia del Covid-19 té una incidència de 98,49 casos per cada 100.000 habitants. Es tracta d’una xifra elevadíssima, sobretot si tenim en compte que al conjunt de l’Estat aquesta incidència és de 19,54 casos per cada 100.000 habitants. La segona CA amb major incidència és Madrid, amb 62,51 casos per cada 100.000 habitants, i la tercera Navarra amb 41,88 casos per cada 100.000 habitants. En canvi, Catalunya registra una incidència força baixa (11,77 casos per cada 100.000 habitants), tot i ser la segona CA en nombre de casos. En total, 5 CA tenen una incidència major que la del conjunt de l’Estat, i 14 es troben per sota.

Només amb aquestes dues dades podem respondre la pregunta inicial. A l’Estat espanyol existeixen focus de la malaltia Covid-19 concentrats en determinats territoris? Sí. Intentar negar aquesta evidència és un error que podem pagar molt car, però de nou l’Estat espanyol torna a pecar del seu mal endèmic: tractar amb la mateixa recepta realitats absolutament diferents.

La resta de països no han dubtat a adaptar les seves mesures de salut pública a la realitat de cada territori. La Xina va aïllar ciutats com Wuhan, i Itàlia va fer el mateix amb la Llombardia i 14 províncies més. Però l’Estat espanyol s’ha negat des del principi a aïllar els principals focus de la malaltia, una decisió que sembla tenir molt de política i més aviat poc de científica, sobretot quan algunes CA ja havien iniciat mesures d’aïllament de territoris concrets, com és el cas de Catalunya amb la conca d’Òdena i Múrcia amb els municipis de la costa.

L’Estat espanyol és Madrid, i pren les decisions amb una òptica exclusivament madrilenya. Amb aquesta crisi això s’ha fet més evident que mai, encara més quan la resposta política al virus ha estat inundar els mitjans de missatges d’unitat política (com si la Constitució, el nacionalisme i el centralisme fossin antídots contra la malaltia) i ressaltar que les CA s’havien de posar darrere de l’Estat, no al costat. Potser la novetat de tot plegat és que d’aquest fet se n’han adonat territoris i ciutadans que fins ara s’havien mostrat indiferents a aquesta realitat. La gran capital, que sempre ha succionat les energies dels territoris del voltant per créixer de forma artificial i desenfrenada, ara ha optat per centrifugar els malalts abans que aïllar-se de la resta. Com els bancs, la Villa y Corte privatitza els guanys i socialitza els problemes. Benvinguts i benvingudes al país més descentralitzat del món.

About the Author

Pol

Nascut el 1987 a Barcelona, soc politòleg per la Universitat Pompeu Fabra, i màster en Polítiques Públiques i Socials per la UPF-Barcelona School of Management i la Johns Hopkins University. Treballo per millorar la vida de la gent que m'envolta des de la universitat i des de l'àmbit local a Sant Adrià de Besòs.