10 raons per no dubtar

Avui, dia en què començarà la campanya electoral de les eleccions il·legítimes del 21 de desembre, hem sabut que la (in)justícia espanyola permetrà que seguim tenint presos polítics durant el procés electoral i que, per tant, tinguem candidats a la presó. Vagi per davant tot el meu suport a les famílies de l’Oriol Junqueras, en Joaquim Forn, en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart; el maltractament humanitari al qual estan sent sotmesos ells i les seves famílies (i la resta de persones fins ara empresonades) no té ni oblit, ni perdó.

Per primer cop en unes eleccions al Parlament de Catalunya tindrem candidats que són presos polítics, i candidats que estan a l’exili. Si ens ho haguessin dit fa uns anys, no ens ho haguéssim cregut. També serà el primer cop que un partit polític té el seu cap de llista empresonat i que, per tant, es presenta a les eleccions amb una mà lligada a l’esquena. Oriol Junqueras no podrà fer campanya ni defensar les seves sigles com a líder de la formació política que representa. Cap altre partit no es trobarà en aquesta situació.

Després de la convocatòria d’aquestes eleccions, els partits independentistes han optat per presentar-se en tres llistes diferents, amb la intenció d’arreplegar tants vots com sigui possible. L’objectiu és clar: tornar a guanyar les eleccions. Guanyar-les no és només guanyar una contesa electoral. Guanyar-les és revalidar els resultats del referèndum de l’1-O; és demostrar al govern espanyol i al bloc del 155 que els que creiem en la República Catalana no ens arronsem ni ens deixem intimidar per les amenaces; és fer patent que la majoria de la societat catalana creu en el seu dret a definir per ella mateixa el seu futur, sense demanar permís a ningú; és llançar un missatge a Europa que la nostra reivindicació continua vigent, malgrat la repressió a la qual ens hem vist sotmesos en aquestes darrers mesos.

La presentació en llistes separades ha provocat dubtes entre una part de l’independentisme, que ara pot escollir entre tres opcions que a les eleccions de fa dos anys eren dues. Potser tu n’ets un d’ells. Hi ha més opcions sobre la taula, i cal decidir-se. En aquest mar de dubtes, no oblidis que:

  • Hi ha una força política que es va carregar a l’esquena l’organització del referèndum de l’1-O, perquè creu que els catalans i les catalanes tenen tot el dret del món a decidir el seu futur sense demanar permís a ningú.

 

  • Hi ha un partit que fa bandera de la transparència i la lluita contra la corrupció, perquè creu en una societat que fiscalitza els poders públics, els quals sempre han d’estar sotmesos a l’interès social i no a l’interès de classe d’uns pocs.

 

  • Hi ha una força política que aposta per una societat basada en els principis d’igualtat i justícia social, perquè creu que no es pot deixar ningú enrere, que tothom té dret a gaudir de benestar, que cada ciutadà ha de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats sense que importin la seva classe, el seu gènere, el seu origen, la seva orientació sexual, la seva religió o la seva raça.

 

  • Hi ha un partit que pretén construir una societat que es fonamenti en la diversitat i la llibertat, perquè aprendre a reconèixer-nos com a iguals en la diferència és l’única manera d’assolir una societat formada per ciutadans i ciutadanes lliures.

 

  • Hi ha una força política que vol avançar cap a un país territorialment equilibrat, perquè tothom, visqui a on visqui, tingui accés a uns serveis bàsics que li assegurin una qualitat de vida digna.

 

  • Hi ha un partit que aposta per la lluita contra el canvi climàtic i la salvaguarda del nostre patrimoni agrícola i natural, fomentant una transició energètica que faci de Catalunya un país capdavanter en l’ús d’energies renovables, de manera que avancem cap a una democratització i abaratiment en l’accés a l’energia.

 

  • Hi ha una força política que defensa l’escola catalana com a vehicle de cohesió social, una escola que aposta per l’ús del català com a llengua vehicular i que, alhora, garanteix el domini de tots els idiomes oficials al nostre país.

 

  • Hi ha un partit que és l’única força política independentista que pot guanyar les eleccions i impedir que ho faci un partit de dretes i espanyolista.

 

  • Hi ha una força política que és el principal rival del govern del PP i de les forces polítiques que hi donen suport, perquè saben que és la que ha lluitat des d’un bon principi per avançar cap a la independència de Catalunya.    

 

  • Hi ha un partit que vol construir la República Catalana, perquè la independència no és un fi en si mateixa, sinó una eina per aixecar un Estat del segle XXI a on els catalans i les catalanes, i no els poder fàctics, siguem el veritable poder sobirà que dirigeix el timó del país.

 

Tots aquests motius són els que em portaran a votar ERC el proper dia 21 de desembre; totes aquestes raons són motius pels quals tu també pots optar per aquesta opció. Si un partit independentista no guanya les eleccions no hi haurà govern legítim al qual restituir, no hi haurà una República per construir.

El dia 21 ens ho juguem tot: podem guanyar-ho tot, o podem perdre-ho tot. No dubtis, no badis, decideix-te. Digues sí al futur, digues sí a la llibertat. Fes República, fem República! Sortim, guanyem!

About the Author

Pol

Nascut el 1987 a Barcelona, soc politòleg per la Universitat Pompeu Fabra, i màster en Polítiques Públiques i Socials per la UPF-Barcelona School of Management i la Johns Hopkins University. Treballo per millorar la vida de la gent que m'envolta des de la universitat i des de l'àmbit local a Sant Adrià de Besòs.